El defensor del codi obert i viquipedista Bassel Khartabil ha estat traslladat d’una presó siriana a un lloc desconegut. Foto de Christopher Lee Adams, en domini públic.
L’antiga ciutat siriana de Palmira està sota amenaça de destrucció pel grup Estat Islàmic. Bassel Khartabil, un defensor del codi obert i viquipedista que estava decidit a preservar digitalment la ciutat per a les generacions futures, ha estat detingut pel govern sirià durant tres anys. La setmana passada va ser traslladat de la presó on estava detingut i es desconeix la seva ubicació actual. Els seus amics i família temen per la seva seguretat.
Palmira ha estat descrita com “un dels jaciments arqueològics més famosos del món” i la “llar d’algunes de les restes de l’antiguitat més magnífiques del món”. Reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat des de 1980, les restes trobades en aquest oasi del desert han estat datats en el Neolític, fa uns 9.500 anys. Com a encreuament de camins al llarg de la principal ruta comercial d’est a oest, la ciutat va jugar un paper regional descomunal durant molts anys, que data del segle III aC. Moltes de les ruïnes de la ciutat romanen sense excavar, però les excavacions arqueològiques s’han aturat des de l’inici de la guerra civil siriana.
El maig de 2015, l’antiga ciutat va ser presa per Estat Islàmic, conegut no només per la seva conquesta d’amplis sectors de Síria i l’Iraq, sinó també per la destrucció del patrimoni cultural. Mentre que el grup inicialment va assegurar que preservaria la major part del lloc, destruint només monuments que consideraven “politeistes”, han arrasat fins i tot ruïnes sense significat religiós. El grup armat ha utilitzat un amfiteatre romà per a les execucions i l’agost va decapitar un eminent arqueòleg sirià conegut com a “Sr. Palmira” després d’un mes de tortures. El 6 d’octubre, es va confirmar que Estat Islàmic havia destruït l’Arc del Triomf, un triple arc construït pels romans al segle II per commemorar la victòria sobre les forces perses.
Anys abans d’aquests esdeveniments, en Bassel estava treballant per capturar digitalment l’esplendor i el patrimoni de Palmira, com a part del seu compromís per compartir el coneixement lliure amb el món. El 2008 en Bassel va començar un projecte que va unir fotos de satèl·lit existents i altres recursos en un sol arxiu “mundial”, reconstruint els magnífics monuments i ruïnes de la ciutat en 3D. Els seus esforços s’han vist paralitzats pel seu empresonament: només s’han publicat setze fotos seves a Internet Archive, encara que el 15 d’octubre es donaran a conèixer més dades en domini públic a newpalmyra.org gràcies al seu amic i col·laborador Jon Phillips.
Quan en Bassel no estava ocupat en compartir els tresors culturals del seu país, va ser un programador conegut per ser jugar un paper clau en el desenvolupament del moviment de codi obert al món de parla àrab. Va ser un col·laborador freqüent, encara que anònim, de la Viquipèdia en àrab des dels seus inicis. Va construir i va dirigir el projecte de Creative Commons (CC) a Síria i es va convertir en un defensor, no només de CC sinó també d’Ubuntu, la Viquipèdia i la web lliure en general. L’excap de CC Catherine Casserly va escriure el 2013 que en Bassel “va treballar incansablement per difondre l’alfabetització digital i el coneixement de la gent sobre els mitjans de comunicació en línia i les eines de codi obert”. A la presentació dels certificats de CC en àrab, se li atribueix un “paper fonamental” en la seva adopció.
Bassel va ser també un important col·laborador en iniciatives de codi obert com Mozilla i Openclipart; l’Aiki Framework d’en Bassel encara utilitza aquesta tecnologia. Va ser cofundador de l’empresa de disseny web Fabricatorz amb Jon Phillips, i va ajudar a fundar Aiki Lab, una comunitat tecnològica i un espai cultural de Damasc que ha convidat intel·lectuals i visionaris de la cultura oberta, incloent-hi Mitchell Baker, presidenta i executiva en cap de Mozilla. Molts joves de Damasc van conèixer l’intercanvi i la cultura oberta a través d’Aiki Lab i a en Bassel sovint se’l podia veure allà a tota hora del dia, ja que hi havia Internet més ràpid del que tenia a casa seva.
El 15 de març de 2012 en Bassel va desaparèixer durant un trajecte al barri de Mezzeh de Damasc. Era el primer aniversari de l’inici de l’aixecament civil del país i tot just unes setmanes abans que es plantegés casar-se amb la seva promesa, l’advocada pels drets humans Noura Ghazi. No està clar com va ser identificat i sota quines circumstàncies es va dur a terme la seva detenció.
Durant els últims tres anys, en Bassel ha estat tancat a la presó d’Adra, la presó de la ciutat, acusat d'”espionatge a favor d’un estat enemic” segons el codi penal sirià. Les Nacions Unides van considerar (PDF, pàg. 75) que les nombroses denúncies de tortura d’en Bassel, els maltractaments i la manca d’accés a un advocat constituïen una violació dels seus drets humans bàsics. Un recent dictamen del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU també va afirmar que la seva “privació de llibertat” tenia un “caràcter arbitrari”. Tot i les que les circumstàncies del seu empresonament eren difícils—Adra ha estat qualificada d'”infame” pel Washington Post—almenys estava a Damasc, a prop dels amics i la família. En Bassel i la Noura es van casar el gener de 2013, mentre el nuvi seguia a la presó.
Segons la Noura, el 3 d’octubre la policia militar va dir a en Bassel que agafés les seves pertinences per sortir sota una “ordre judicial segellada”. Davant la por del seu destí, abans de sortir li va donar el seu anell de noces a un amic i company de presó. La seva família no disposa de més informació sobre la seva condició o ubicació actual.
L’amiga íntima d’en Bassel i excoordinadora de Creative Commons en el món àrab, Donatella Della Ratta, diu que ella i la Noura estan molt preocupades per en Bassel. Temen que s’hagi d’enfrontar a un judici sumari sense representació legal. “Hem de saber on està”, reivindica Donatella, “i demanem el seu alliberament immediat”. A Facebook, la Noura es preguntava: “quantes vegades he de tornar a sentir el mateix terror, preocupació i temor al desconegut?”
A la Fundació Wikimedia, agraïm el compromís d’en Bassel pel coneixement i la cultura lliures. Com a membre de la comunitat global de Wikimedia, estem preocupats per la seva seguretat i donem suport als esforços per veure’l novament lliure aviat.
Podeu trobar més informació a freebassel.org, al web de l’Electronic Frontier Foundation, a FreeBasselSafadi a Facebook i al Twitter, @freebassel. Els tuits es poden etiquetar amb #freebassel, i podeu signar una petició de solidaritat per expressar el teu suport a Change.org.
Katherine Maher, cap de comunicació
Ed Erhart, assessor editorial
Fundació Wikimedia
Can you help us translate this article?
In order for this article to reach as many people as possible we would like your help. Can you translate this article to get the message out?
Start translation